El Joc Heurístic
L’Oxford Dictionary defineix l’aprenentatge heurístíc com “un sistema d’educació en el qual a l’alumne se li ensenya a descobrir per si mateix les coses”. Ha estat un corrent que ha dominat a l’educació primària anglesa durant molts anys (encara que en aquest moment és objecte de dures crítiques). Fins avui s’ha reflexionat poc sobre com es pot estendre aquest principi a l’educació que s’aplica a les nens i nenes més petits. Amb la denominació “joc heurístic” es vol destacar la gran importància d’aquest tipus d’activitat exploradora espontània, i donar-li la rellevància i dignitat que mereix.
El factor bàsic del desenvolupament de les habilitats del nen en el seu segon any de vida és la seva progressiva mobilitat. Aquesta destresa recentment adquirida es practica sense parar durant tot el dia mentre roman despert, i sovint aquesta passió per anar d’un costat a un altre és la que provoca ansietat en les persones adultes i fa que li reprimeixin i li limitin les oportunitats d’aprenentatge. Si la família viu en una casa humil, el nen inquiet pot passar-se la major part del dia cordat a la cadireta de passeig o confinat al parc. Fins i tot en el cas d’habitatges en bones condicions, poques persones estan preparades per redissenyar per complet l’espai on viuen perquè s’acomodi a les necessitats d’un nen petit. Quantes vegades al dia hem de dir “No, no ho toquis” quan volen agafar i manejar les nostres coses més precioses i perilloses (per a ells). La necessitat d’emprar la coordinació entre ulls, mans i objecte, cada vegada més precisa, combinada amb una viva curiositat, es converteix en motiu de conflicte.
El cistell o panera dels tresors
Es diu sovint que la concentració que s’observa en els nens quan romanen assegudes al costat del “Cistell del tresor” es perd quan ja saben desplaçar-se. El comentari habitual de les educadores és que els nens i nenes d’entre 1 i 2 anys “van d’una cosa a una altra”, que el material de joc que disposen no reté la seva atenció més que alguns minuts. No els interessen els trencaclosques ni col·locar peces en els forats “corresponents”, i l’habitual és que els tirin al sòl. En realitat, els nens ens estan dient: “Abans vull fer altres coses”. Els jocs en els quals hi ha una resposta “correcta”, determinada pels adults, no poden satisfer el seu grau de competència.
En el segon any de vida, senten una necessitat imperiosa d’explorar i descobrir per si mateixes com es comporten les coses a l’espai quan les manipulen. Necessiten una àmplia varietat d’objectes amb els quals puguin realitzar aquests experiments, objectes que siguin sempre nous i interessants, i que per descomptat no es poden comprar per catàleg.
Quan se’ls observa ens ve a la memòria l’antiga història d’Arquimedes en el bany. Quan va descobrir la llei del desplaçament de l’aigua a causa del volum del seu cos, es diu que va sortir del bany cridant joiós: “Eureka! Ho he descobert!” El terme grec “eurisko” del que deriva l’adjectiu “heurístic” significa “serveix per descobrir o aconseguir el coneixement de”. Això és exactament el que fan per voluntat pròpia, sense que cap adult els orienti, sempre que disposin dels materials amb els quals puguin realitzar, la seva exploració. No només no perden la capacitat de concentrar-se, sinó que es demostra clarament que, donades les condicions i el material adequat, poden desenvolupar la concentració d’una forma nova.
Informació extreta d’ aquest Blog