La mona de pascua
Etimologia
Segons la Wikipedia e nom de mona prové de la *munna o *mouna, terme àrab que significa «provisió de la boca», regal que els musulmans feien als seus senyors. La mico és unes postres de gran tradició en tot el Mediterrani.
Historia
L’existència de la “mona” entesa com unes postres pròpies del dia de la Pasqua Florida, està documentada almenys des del segle XV. La forma i composició d’aquest pastís, que la tradició dicta que els padrins han de regalar en aquesta data als seus fillols, ha variat molt amb el temps. Sembla que antigament, quan es feia a casa, tenia forma de tortell i era feta amb pasta de pa. Fins a ben entrat el segle XX es posaven ous durs pintats, un per cada any del nen al que li era lliurada.
En alguns llocs el pastís tenia forma de ninot amb les cames obertes i amb l’ou en la boca o en el ventre, la qual cosa alguns han interpretat com la supervivència d’un antic culte a la fecunditat. Actualment “la mona” és un bescuit de crema o xocolata coberta amb crema catalana, amb els anys s’ha anat popularitzant cada vegada més les “mones de xocolata”.
La tradició de la mona de Pasqua s’aparella amb la dels flequers-pastissers, els quals fan autèntiques filigranes arquitectòniques amb la xocolata, i és des de mitjan segle XIX que les mones perden llur senzillesa inicial i la seva presentació es fa més complicada, ja que s’ha d’enriquir amb ornaments de sucre caramel·litzat, ametlles ensucrades, confitures, crocant, anissos platejats i, naturalment, els ous de Pasqua pintats; tot això coronat per figures de porcellana, fusta, cartó o tela.
Us deixem aquest link on trobareu algunes de les pastisseries de Barcelona on aquests dies podreu veure les mones més espectaculars.
Però a nosaltres les que més ens agraden són les que fan a les nostres classes!
