c/Pedres Blanques, 33 Sant Quirze del Vallés

937210678 / 690944124 info@llarinfantslamarieta.com

Tall de digestió, mite o realitat?

Pugen les temperatures, platges i piscines s’omplen de nens.

-Mamà, Em puc banyar ja? 
-Nooooo. Que et pot donar un tall de digestió!
-I quant falta, jo, mamà?
Quantes vegades ho haurem sentit?

 

 

Confesseu-me, durant quants anys hem estat esperant a peu de piscina aquestes dues hores interminables fins que els nostres pares ens donaven el vistiplau? Jo li recordo com una autèntica tortura.

De debò es moren persones per corts de digestió? I el que és més important Què hi ha de cert en el tan temible “tall de digestió”?

Doncs bé, el mal anomenat tall de digestió en si, no té res a veure amb l’intestí, ni amb l’estómac encara que cert és que el síncopede hidrocució que a continuació descriurem pot veure’s agreujat després d’un menjar copiós.

En què consisteix el síncope de hidrocució?

 

És la pèrdua sobtada de coneixement o la mort directa de la persona en submergir-se en l’aigua sense que sigui necessari que entre aigua en els pulmons. En ocasions no s’arriba a perdre el coneixement del tot i es produeix un quadre de marejos, nàusees i vòmits que permet al pacient sortir de l’aigua a temps.

Com es produeix?

Fonamentalment per dos mecanismes:
– D’una banda tenim el reflex d’immersió: Quan ens submergim sota l’aigua es produeixen una sèrie de canvis en el nostre sistema cardiovascular per adaptar-se al nou mitjà subaqüàtic. Entre ells disminueix la freqüència cardíaca i es contreuen els gots sanguinis més superficials (els de la pell) per donar preferència al reg sanguini del cervell.

Aquest reflex en els nens és molt més acusat sobretot si l’aigua està molt freda, la temperatura corporal és alta i el nen es capbussa de cop. És en aquests casos quan poden produir-se arítmies greus fins i tot mort sobtada.
– D’altra banda tenim la digestió: Aquesta consisteix en una sèrie de processos a través dels quals l’intestí extreu els nutrients del menjar; això pot portar des d’uns minuts fins a 2- 3 hores i necessita d’oxigen per realitzar-ho que solament arriba a través del torrent circulatori. Durant aquest temps, l’intestí té prioritat, per això els gots sanguinis de l’aparell digestiu es dilaten mentre que algunes altres parts del cos es poden quedar amb menys reg, com per exemple el cervell. Per aquest motiu tinguem son després d’un menjar copiós, no puguem concentrar-nos o fins i tot hàgim de dormir una bona migdiada.

Si a més de fer la digestió estem sota l’aigua, el cervell corre risc de rebre menys sang encara el que desembocaria en sensació de mareig, nauseas, vòmits i fins a pèrdua de coneixement amb el consegüent risc de ahogamiento si no hi ha ningú a prop.

És molt freqüent?

No, no és molt freqüent però sí hem de conèixer-ho i saber com evitar-ho.

Què podem fer per evitar-ho?

Esperar un temps prudencial abans de banyar-nos. Si ha estat un menjar lleuger aproximadament una hora i mitja, si ha estat un menjar copiós unes 3 hores.
No capbussar-nos de cop. Mullar el cos a poc a poc. Pel que el divertit costum de saltar tots alhora a la piscina en pla “bomba” al moment en el passaven les 3 hores de rigor, no és una pràctica molt recomanable.
Tenir especial precaució si l’aigua està molt freda, si abans de ficar-nos en l’aigua hem fet esport, hem suat molt o si fa molta calor. Recordeu que com més contrasti hi hagi entre la temperatura de l’aigua i la corporal, més risc de hidrocución.
Així que els nostres pares no anaven tan desencaminats en les seves recomanacions a pesar que nosaltres ho visquéssim com un veritable càstig.

Ara que ja teniu més informació anem utilitzar-la juntament amb sentit comú i…A gaudir de l’estiu que ja està damunt!

 

article original

 

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies