Educació Emocional
El passat 7 de març es publicava en lavanguardia.com una notícia amb el següent titular:
Nova assignatura: Emocions.
Metges demanen que els col·legis incloguin l’educació emocional en el currículum per millorar els resultats.
La notícia es basa en l’últim informi Fars sobre salut de la infància i l’adolescència de l’Hospital Sant Joan de Déu que conclou que el benestar emocional influeix directament en el progrés acadèmic.
Són molts els autors que han escrit sobre la importància de l’educació emocional sobretot a partir de que Daniel Goleman publiqués el seu llibre Intel·ligència Emocional i també moltes les recerques que s’han fet des de llavors.
L’educació emocional a casa i a l’escola
El fet que l’educació emocional estigués present a les aules de forma explícita com a assignatura, tal com indica l’article, seria una veritable mostra de reconeixement social que ara no té, no obstant això, no pot quedar-se tan sol en una assignatura perquè quan el nen arriba a l’escola ja té una història emocional darrere.
Hi ha fins i tot recerques que relacionen directament l’estat emocional de la mare durant l’embaràs amb el desenvolupament posterior del nen, segons el nivell d’estrès que aquesta hagi patit durant els nou mesos. Aquesta seria una més de les moltes connexions per les quals escola i llar es complementen i necessiten cooperar mútuament en favor del menor.
Educació emocional per a nens i adults
En qualsevol cas, les emocions estan presents tots els dies en les vides de grans i petits. L’única diferència entre un bebè o un nen i un adult és que els dos primers solament poden posar-los nom i gestionar-les amb l’acompanyament del major, per poder, així, anar aprenent i adquirint eines i recursos personals per poder manejar-se de manera autònoma.
Per tant, si la intel·ligència emocional és la capacitat que ens permet reconèixer, expressar i gestionar les emocions pròpies, d’una banda, i empatizar i manifestar habilitats socials en la relació amb els altres, per un altre; l’educació emocional és el procés durant el qual anem desenvolupant la nostra intel·ligència emocional.
Aquest procés es pot donar ja d’adult o, millor encara, des de nen, però en aquest últim cas es fa necessari l’acompanyament adult que posa paraules, dóna temps, ofereix alternatives, escolta i proveeix experiències en relació a les situacions que viuen els nens amb el seu món emocional i amb el dels altres.
En resum, l’educació emocional busca el desenvolupament de recursos i eines personals per saber estar i sentir-se bé amb un mateix i amb els altres.
Font: Aquest article.
